Lluitar, crear, créixer, somniar. No es tracta d’un somni infantil, ni d’una conseqüència de cap debat. No és un resultat en si mateix, sinó una necessitat, una voluntat de reflectir i d’expressar allò que portem dins. És quelcom que ens furga com un remordiment i que ens va cruspint per dins. És fins i tot allò que alguns denominarien amor, però que va més enllà, que adquireix tendresa, passió i sobretot orgull. Al cap i a la fi no vàrem crear això per a esdevenir una mena d’herois, ni en cap cas salvar cap país, en definitiva, no ens vàrem plantejar quina necessitat teníem de bufar instruments vells (i bells) i furgar en partitures oblidades. Tot plegat fou atzar. Tant el mateix atzar que dugué un dia a pensar

que calia recuperar uns sons deixats en oblit, com que féu que un grapat de joves s’ajuntessin per repartir grapats d’aquest llegat. Estimem cada nota, cada gall i cada segon que dediquem a aquesta idea, que no és altra cosa que un vestigi de romanticisme que duem a les nostres venes. D’això ens vestim i d’això ens alegrem de viure, doncs gairebé que vivim per això. Compromesos també amb la nostra terra i amb la nostra gent, perquè sinó això no tindria sentit, us convidem a fer un tastet d’un licor macerat amb la fusta de l’experiència constant i amb ingredients ben peculiars. Volem i desitgem que ens ajudeu a fer d’això un projecte comú, i que a la llarga estimeu tant o més aquesta música com nosaltres. Una abraçada a tots els amics i amigues, lluitem per allò que ens pertany o caurà en l’oblit més immediat. El futur d’un poble és la seva gent!!!!!

El Joc dels filibusters!
Jugueu a fer el filibuster! Atacar vaixells espanyols i francesos és prou divertit!!Convertiu-vos en els pirates més temuts!

Concert 5è aniversari!

Us deixem aquí l’enllaç a les fotografies del concert del nostre 5è aniversari.

Un agraïment especial i molt sincer al Dani Carbonell, per venir a tocar la Tarota i fer-nos de tècnic de so improvitzadament , al Marc Laguna, per haver pujat a tocar el timbal, al Bernat Bayer, per tornar un cop més a tocar el flabiol. També al ball de panderetes de Vilafranca per acompanyar-nos en un dia com aquest, una abraçada noies! I també a l’Alba Alayo i a la Iris Gayete per tot i no haver pogut ser-hi presents acompanyar-nos en els pensaments!

http://www.flickr.com/photos/jsalviac/sets/72157604092595736/